CAMPIONAT D'ESPANYA JUVENIL AIRE LLIURE (Granollers)

Campionat d'Espanya a Ganollers , "a casa" tot i que visc a dues hores d'aquest, un campionat on m'hi presentava amb la millor marca, però com ja he dit molts cops a les rivals siguin com sguin sempre els hi has de tenir respecte. Dissabte a les 20:35 van ser les semifinals, vaig còrrer a la primera serie i tot hi que feia una mica de vent vaig sortir a intentar fer marca, l'últim 400 a més de 100m de les altres rivals amb una mica de vent i ja una mica cansada em va costar una mica més fer el canvi però tot i així la marca final va ser de 4'42. Les dos atletes que estaven més a prop de la meva marca, en la segona serie van fer 5'10 per lo que després de veure això et planteges si realment hauries d'haber sortit a fer marca (concretament mínima del mundial) en les semis...peró no podia deixar que pensaments així m'invadissin ja que el dia següent tenia que còrrer la final i havia d'estar en plena forma física i mental. Un bon sopar previ-campionat, una duxa d'aigua freda abans d'anar a dormir i unes 9 hores de descans em van servir per renovar-me hi estar preparada per al 1500 que m'esperava. Una volta a la pista començà el compte enrrer, 2hores...1 hora...50min ( a escalfar)...les 20:00 som-hi cap a cambra de requeriments! Unes paraules amb Rafa abans de sortir, les abraçades que tanta força em donen dels meus pares i una persona molt especial...i cap a la sortida!. Mirada a la curva del 200 i mentalització, una paraula com PUC que tanta força m'ha donat en moments desisius i un seguit de pensaments referents a tota la temporada ara ja passada, moments bons i no tant bons, dialegs, entrenaments, tot per a estar on estem ara; a la sortida del 1500 en el Campionat d'Espanya. -4 minuts per a sortir!- diu el jutge, -perfecte- penso jo, 3 progressius i ... als seus llocs, llestes...PAM! Abans de comentar la carrera m'agradaria fer un petit resum de el que ha sigut aquesta temporada.. Vaig acabar la temporada anterior demanant tans sols una cosa, que aquesta temporada fos igual que l'anterior. Es presentava una temporada en la qual podien passar moltes coses ja que entre d'altres , havia de realitzar un canvi de proba, es a dir, deixar enrere el meu estimat 1000, prova que sempre tindre dins ja que l'he fet durant 4 anys i passar a fer el 1500 tot i que el 800 tampoc es presentava gens malament. Com sempre vaig començar amb moltes ganes i disposada a habituam al 1500 el més ràpid possible, però...un seguit de lesions, concretament 3 en menys de 3 mesos em van trencar el ritme d'entrenament ( 1 setmana sense entrenar, 15 dies sense entrenar i finalment 30 dies entrenant amb elipitica, van ser amb aquest ordre les lesions i separades per molt poc temps entre elles) La última lesió va fer perillar la concentració de la RFEA de Nadal i em va privar de poguer fer cap control de 1500/800 fins al 8 de gener, moment on vaig traure tota la força i les ganes de correr que havia estat acumulant durant tots aquests dies de lesió. He de dir que quant estava fent eliptica, visualitzava carreres per a que el meus musculs no deixessin de recordar les sensacions que hem viscut. Al campionat de pista coberta i vam arrivar bé, tot i que els casi 2 mesos que havia perdut d'entrenament són casi impossibles de recuperar. Una frase especial del meu entrenador, els meus pares i el recolzament de tots em van donar l'ultima empenta que em faltava. Sempre recordare els 3 min abans de correr la final; estavem a cambra de requeriments esperant que vinguessin a buscar-nos per a sortir a la pista, tothom estirant i jo recolzada a la paret amb els ulls tancats i dient-me a mi mateixa repetidament, PUC PUC PUC PUC...vaig sortir a la pista amb molta comfiança amb mi mateixa gràcies a aquest acte tant sencill... La carrera ja la vaig descriure en el seu moment per lo que saltare a altres moments de la temporada. En aire lliure la distancia de 3 voltes i 300m em va costar una mica d'assumir, ja que m'havia habituat a pista coberta i a l'aire lliure encara tenia dins les 2 voltes i mitja del 1000. Quant vaig baixar a 4'39 i semblava que ja m'estava habituant del tot, una revisió rutinaria al metge ens va fer passar uns mals dies...un quiste que va resultar ser un hematocolpos de la mida d'una pilota de handball estava allotjat a la part baixa de la meva panxa, els meus pares van fer el possible per a anar a un ginecoleg el mes aviat possible, concretament el dia despres de la revisió i dues setmana despres m'estaven operant. Per sort no va ser res greu, però em va fer plantejar el que hagues pogut ser i tot el que haguess perdut si en lloc de això, haguess sigut una cosa més greu. Aquesta operació em va passar una mica de factura i el control que vaig fer després d'aquesta no em va sortir bé. Però dues setmanes després amb les ganes de entrenar i de tornar a correr bé, ja estavem com sempre. Valladolid va ser una carrera, com ja vaig explicar, una mica extranya però de totes les carreres aprens alguna cosa i d'aquesta vaig apendre molt, crec que fins l'última carrera que faigui, apendre i agafare una mica més d'experiencia, ja que en un esport com es l'ATLETISME no pares mai de crèixer. Controls posteriors a Valladolid i previs al campionat amb bons resultats, entrenaments amb molt bones sensacions i les ganes de sempre van ser l'últim granet d'arena abas de Granollers. Bé tornant a la carrera. Vaig fer una bona sortida i de seguida em va passar la meva rival més pròxima l'Adriana Gutierrez, va voler portar ella la carrera i jo la vaig deixar, tot i que vaig ficar-me casi bé al seu costat. A falta de 400 m anavem totes molt juntes i l'Adriana s'havia obert tant per a no deixar-me passar, que una altra atleta es va colar per l'interior i va fer un canvi molt brusc. A falta de 300m anava 4tª i a diferencia d'altres carreres on l'esprint el trec als ultims 150m, vaig decidir esprintar a falta de 250m arriscant-me així a pinxar però ho havia de fer...iii....CAMPIONA D'ESPANYA DE 1500m amb marca personal 4'37''06, quedant-me a dos segons de la minima del mundial però més que contenta. Llagrimes d'alegria al passar per meta, abraçades amb els que m'estimen i a recollir la medalla. En general puc dir que estic satisfeta de la temporada realitzada amb els bons i els no tant bons moments, que són aquests últims els que t'ensenyen més. Ara queda esperar les llistes dels convocats per anar al mundial i al FOJE, estar inclosa en una d'aquestes dues llistes seria un somni fet realitat. Os deixo l'enllaç dels videos del Campionat aqui. http://www.net-sport.tv/campeonatojuvenil/