Un esport ,una vida.

Sortir a rodar contenta perquè se que estic fent el que estimo, anar pensant amb les coses que m'ha donat, les persones increibles que m'ha permès conèixer, les sensacions que no es poden descriure que pots arribar a experimentar...i mentres vas pensant tot això sense donar-te'n compte...sentir com a cada passa vas més i més ràpid, com a cada instant el teu cos pesa menys, et sens més lliure a cada segon q passa,desapareixen tots els pensaments negatius per molt petits que siguin, et sents imparable i penses q per molt difícils que es posin les coses, no hi ha res impossible y tu continuaràs lluitant passi el que passi , en aquells moments on t'adones realment que sense l'atletisme no pots viure, que fa molt temps que va deixar de ser un simple esport per passar a ser una de les coses més importants de la teva vida...

Però per a poder arrinar a sentir aquestes sensacions primer has de sentir com et pesen les cames, com el nostre gran amic àcid làctic s'acumula i casi no ens deixa còrrer, com...sabeu que? m'agrada sentir tot això, per que ser que en aquells moments es quant realment estàs millorant, estàs acostan-te al teu objectiu, una frase que m'agrada molt és : " la distancia entre el querer y el poder se acorta con el entrenamiento" i si a més a més tens una persona al teu costat un entreno i l'altre i l'altre...en la qual confies i que et diu SI QUE POTS en els moments difícils...pots arribar a aconseguir fins el més difícil dels teus somnis. Gràcies Rafa!

EL moment de sortir a la pista pot ser decisiu...he après que per molt millors que siguin les contrincants, sempre has de confiar en tu mateix, perquè hi ha una gran diferencia entre sortir a la pista pensant que pots perdre...a sortir a la pista pensant que pots guanyar! " quien teme perder, ya esta vencido".

Sacrifici. Una de les primeres paraules que et diuen les persones que no estan vinculades a aquest esport. -I quin munt de coses has tingut que sacrificar per a poder còrrer no noia?. - Si et refereixes a sortir esta clar que m'agrada, però se que si vull fer una bon campionat he de tenir unes prioritats i les tinc , prefereixo està dormint a les 22:00 un divendres perquè al dia seguent tinc competició, ha estar de festa. Jo t'entenc i et respecto, entén-mei respectem tu a mi.

Gràcies a l'atle he conegut a la persona més important i més maravellosa de la meva vida, Josemi Huete Medina t'estimo molt!

Comencem una nova temporada i A PER TOTES com sempre, GRÀCIES ATLE.!

I aquest sentiment es el que em fa escriure sobre l'atletisme un dissabte de descans que en teoria hauria de ser per a desconnectar, doncs jo vull expressar com ne's d'importat per a mi i que ja estic pensant en la milla de demà!