22 de gener 2015

EL MEU PILAR

Aquesta entrada va dirigida a la meva família. 

Com atletes, en el nostre rendiment ens influencien molts factors, tant els externs que no podem controlar com els interns que tot hi que els podem controlar, molts cops se'ns escapen de les mans. Però un dels factors que al menys per a mi a sigut decisiu( i ho és cada dia que passa) per a poder anar creixent com atleta i com a persona, es el meu entorn familiar. 

Des de ben petita he estat molt unida als meus pares, sempre ha sigut molta la confiança que ens hem tingut i sempre m'he sentit recolzada i entesa per la seva part. 

Ells hem van ensenyar i m'ensenyen, a veure la vida des d'un punt de vista especial i sobretot optimista. La meva mare ajudant-me a entendre els animals com els entenen ella, fent créixer dins meu l'amor que ara tinc per la naturalesa i per aquests, explicant-me totes les coses amb detall des de ben petita. El meu pare acompanyant-me en totes les meves trapelleries, portant-me a tot arreu amb ell  i fent-me agafar ganes de córrer només veient-lo practicar esport.

Des de que vaig començar l'atletisme com un joc i una manera de gastar l'excés d'energia que tenia, fins al dia d'avui, pu dir orgullosa que m'han acompanyat a tots i cadascun dels entrenaments i competicions, siguessin on siguessin, sempre amb un somriure i estan al meu costat quant les coses no anaven bé. Quant temps enrere vaig tenir que entrenar completament sola, els seus consells i la seva companyia hem van fer més forta que mai.

Fa un temps que les coses no m'acaben de sortir, que hem quedo molt a prop però no arribo a aconseguir-les. Però ara sembla que les coses han pres un altre color, sembla que m'estic tornant a trobar a mi mateixa. Només us volia dir, que sou increïbles, gràcies per ser pacients i ensenyar-me que tot arriba. Per haver confiat en mi, inclús quan ni jo mateixa podia. 

La força que hem doneu es molt gran, ni us imagineu. Com us vaig dir, amb aquest 2015  a començat una nova etapa, passi el que passi ja sabem que hem trobat per fi el bon camí. La força que sento ara, hem fa dir amb seguretat que res m'aturarà, és l'hora de treure tot el que tinc dins. Gracies per ser els millors pares del món, us estimo molt.

Publica un comentari a l'entrada

On m'ha portat l'atletisme

On m'ha portat l'atletisme